diumenge, 5 de maig del 2019

Descobertes


Dissabte, dia 4 de maig, la barqueta, no, però els mariners s'allunyen del mar.


Aquests dies, els mariners habituals han gaudit una mica de la muntanya, que tanta mar a vegades es fa feixuga.

Damunt la carena, fent un camí que era tot just una passejada, però d'aquelles que et fan l'efecte que voles i que ets l'amo del món, per desenganyar-nos ens van sobrevolar, una bona estona, una parella de corbs. Volaven molt junts, molt a prop l'un de l'altre, de tant en tant es tocaven, com si es besessin, l'un tocava a l'atre per un costat, o a vegades se li posava a sobre, tot volant quasi fregant-se. Feia tot l'efecte d'un festeig.  Els mariners que es trobaven allà en aquell moment, no hi entenien ni d'ocells ni de corbs i no podien pas assegurar que fos un vol de festeig, però ho semblava absolutament. No es cansaven de volar sense allunyar-se gaire del mateix lloc, en cercles, fent giragonses,  tocant-se i apropant-se molt, molt,  o separant.se una mica, però sempre mantenint una distància molt curta, una proximitat especial. La natura sempre, sempre ens ofereix alguna cosa que no havíem vist mai abans per més vegades que ens haguem passejat per aquestes muntanyes.

Ens hi vam embadocar molta estona. Al cap de molta estona, va venir una altra parella, que també volava molt junta, però va semblar que la primera parella es veia destorbada per la segona i van marxar cel enllà molt més lluny  de nosaltres.

No tenia cap càmera prou bona, per fotografiar-los de tant lluny. Llàstima!  Em queda la silueta per a fer-ne un dibuix. 


La pluja de divendres, aquí dalt havia estat neu. A més a més de la neu que encara queda de l'hivern, al matí es podia veure una nevadeta nova, una d'aquelles enfarinades, que poc a poc, en avançar el matí anava desapareixent.  I semblava de dibuix veure com cada arbre tenia un pilonet de neu al mateix costat. Semblava dibuixat per un dibuixant amb molta paciència per adjudicar una clapa de neu a cada arbre. Tot i que a la foto no es veu tan bé com a la realitat, una mica també ho podeu veure. Una imatge preciosa, que també podria considerar com un descobriment. Mai no havia observat aquest fet, encara que deu haver succeit infinites vegades.


4 comentaris:

  1. "La pluja de divendres, aquí dant havia estat neu." Vàrem viure exactament aquesta mateixa experiència els mateixos dies, a la Cerdanya. També vaig fer unes fotos semblants al que expliques.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Havia de dir aquí dalt... gràcies, ja ho he corregit. Un dia o altre ja veurem les teves fotos, oi?

      Elimina
  2. No m'hi he fixat mai amb això que expliques del pilonet de neu a prop de cada arbre...Deu ser cosa del vent quan la fa caure...
    Vols que et digui una cosa, m'agraden més els teus ocells que els corbs de verita tan negres i amb aquell espècie de crit tan poc afortunat que fan...
    Els mariners des de dalt de les muntanyes, deuen mirar l'horitzó com des de les barques!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tampoc ho havia vist mai, suposo que sí que deu ser cosa del vent o de la direcció com queia la neu, o del troset de l'ombra de l'arbre que fa que duri més sense desfer-se. No t'ho sabria dir, però era ben bonic.

      Des de les muntanyes es veuen horitzons més llunyans i mes variats.

      Bona setmana, M Roser!

      Elimina