Pròrroga
He sentit l'esperança com un esglai que em sacsejava el dia. Una pròrroga pot ser en qualsevol cas una il·lusió de victòria, però també una immensa por de derrota. Sense dir-me a mi mateixa, ni tant sols en el silenci de la meva solitud, ni un sol mot pensat, ni un sol mot imaginat que em fes entendre que rebutjaria qualsevol nova concessió que em fes el temps, m'adono que en el fons ho creia així. Però desaré esglais inesperats, si l'àrbitre de la vida xiula i diu que continuï el joc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada