Tots els somnis em caduquen
i el racó on ells i jo
ens foníem i ens fèiem u,
m'ha quedat buit.
M'estimo, apassionadament
tota la buidor que sento.
Provar de ressuscitar els somnis
que van morir tan lentament
i amb tanta pena
m'enfonsa en la tristesa infinita.
És més asèptic
i fins i tot tranquil
aquest no res
escrit en un gel inexistent.
Torna 36 - Efímer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada