Ni un dia més

Ni un dia més.  Ni un dia  més vull que sigui un dia  de merda.  No importa  gens  que m'hagis  fet  dubtar  de mi  mateixa  ni que les nostres filigranes  ja  siguin  ferralla.  Ja  no em fa res  que les paraules  no hagin estat  ben triades i encara ens facin nosa en aquest escampall insostenible.  Les recolliré  poc  a poc amb la pala  d'escombrar  fins que no en quedi ni una.  Tan se val  que  encara  em falti  aprendre  com  llevar-me  al matí  i com posar els peus a  terra  en aquest  món nou  i erm  de tu.  De moment no s'ensorra res  sota  els meus  peus.   Ja no m'amoïnen  totes  les  llàgrimes  vessades  ni tampoc  les  que  queden per  vessar. Ni tan sols  tinc  recança de les  caminades perdudes  per  falta  d'esma...  encara tinc  cames.

Aixeco  el  cap.  I  així  els reflexos desdibuixats,  incerts  i que em neguen endins,  perden protagonisme aclaparador i  la realitat  pren  la  seva  mida.   Els  arbres  creixen cap al cel.  A la superfície  de l'aigua  tot  tremola. 

No, ni per  tu ni per  ningú,  ni un dia  més.

Torna  nº 29 - Dia de merda