Tota jo maldaré sempre més
-ni peresa ni mà em frenarien-
per servar dolçament l'amistat,
que és així com la cosa nomia.
-ni peresa ni mà em frenarien-
per servar dolçament l'amistat,
que és així com la cosa nomia.
Clementina Arderiu
Ha estat com una bufada, que ha passat tan ràpid, però hem fet una cosa junts, amb la intenció de ser-hi i de trenar-nos, amb la intenció d'una abraçada que ens barregés emocions compartides. I compartir o mirar junts en la mateixa direcció sovint uneix més que qualsevol desig. Surava alguna cosa diferent, avui, en l'aire que ens envoltava, i la meva mirada, que sempre em costa d'allunyar de tu, havia retrobat la forç i la confiança perdudes. I després, les mirades han estat més diverses i els seus ulls brillaven, al mateix temps de tantes llàgrimes, i de complicitats múltiples i accessibles. Mentre que li podia veure una rialla continguda dins dels ulls, retrobava la confiança en nosaltres i en la nostra traça per empènyer els dies i deixar-los que passin acompanyats i que facin la seva feina de llimar arestes i punxes i de dibuixar els records amb la més gran tendresa possible. Junts en la corda fluixa del temps, mantenint-nos l'equilibri els uns als altres.
"mirar junts en la mateixa direcció sovint uneix més que qualsevol desig", m'agrada moltíssim, ets insuperable, Carme!
ResponEliminaJo ben bé ho crec així, Helena... :) Gràcies!
EliminaL'escriptor Erich Fromm, autor "del arte de amar", estimar-se no és mirar-se l'un a l'altre, sinó mirar els dos en la mateixa direcció...
ResponEliminaPerò jo penso que mirant uns ulls i podem veure tantes emocions, tendreses, alegries, plors. rialles... I tot això ens pot ajudar a estimar més...Mantenir l'equilibri, a la vida, la situació ideal.
I jo que em pensava que la citació era de Michel Quoist, ja veig que estava equivocada.
EliminaMirar-se els ulls és una cosa molt bonica també... tens raó.
No Carmeta, l'equivocada era jo i tu tenies raó, la frase és de Michel Quoist. Recordo que tenia dos llibres per adolescents. El diari d'Anna i el diari de Daniel i em sembla que la frase , és del primer. No sé com em vaig poder confondre...N'he trobat una altra molt bonica del filòsof, científic...alemany, Leibinz que diu: " Estimar és trobar a la felicitat d'un altra, la teva pròpia felicitat"
EliminaAh! és que jo també llegia el diari d'Anna Mª i el diari de Dani... quins temps... devia tenir uns 12-13 anys quan llegia això i em feia pensar just el que tu deies a l'altre comentari, que mirar-se l'un a l'altre també havia de ser ben bonic, però intentava veure-ho com ell deia... finalment a la vida, ho veus, ho veus que les dues coses tenen el seu valor.
EliminaAquesta que em proposes és preciosa i molt difícil, en segons quines circumstàncies. En d'altres, no.
Crec que mirar amb algú cap endavant, en la mateixa direcció , que de vegades es difumina una mica però hi és, fa forta l'estima.
ResponEliminaEn la mateixa direcció i en una direcció dolça i tendríssima, de mirades que ho diuen tot...
EliminaAhir, que vaig apropar un llibre de poesia de la Clementina Arderiu a una persona propera en l'amistat, però escasses possibilitats de veure'ns per la distància, vaig tenir el privilegi de tenir-vos també ben a prop, sempre tan pròxims i propers, per compartir plegats una estona. Possiblement, és això, entre d'altres coses, però amb una importància rellevant, el que dóna valor a la vida: el sentir-se estimat, acompanyat i el valor de l'amistat
ResponEliminaTota jo maldaré fermament per servar la vostra amistat, com deia l'Arderiu; en realitat, avui és l'única empenta que em fa tirar endavant.
Saps, estimada amiga de l'ànima? No coneixia aquests versos de la Clementina Arderiu. Malgrat no haver-los llegit mai... és el que he volgut fer sempre i m'ha encantat la utilització del verb maldar. Sempre he maldat fermament per servar l'amistat i Tota jo maldaré (seguiré maldant)... i també és l'empenta més forta que em tira endavant... t'ho puc jurar.
EliminaPrecios aquest relat carme.Les mirades ho diuen tot.
ResponEliminaSento a faltar aquesta àmistat,aquest ale invisible que ens fa gran quant veien que la felicitat i l'esperança de la gent no comparteixen amb els demes.
A vegades són moments efímers, però quan els sentiments hi són, els moments tenen un gran valor.
ResponEliminaJosep, jo també la sento a faltar ...