Des de la solitud d'aquesta nit
observo debades, des de fora
la companyia efímera i potent,
alegre i secreta
d'uns diàlegs que puc saber
sense veure'ls mai.
Un bona nit i un bes
o potser molt més
i la immediatesa d'una resposta
que acompanya sempre.
La quotidianitat de l'amor,
com un fil que no es trenca.
Em guardo els mots i l'amor, tantes vegades
i admiro secretament els dos clavells
que saben buscar-se i trobar-se
en la sinceritat dels mots i de la nit.
que saben buscar-se i trobar-se
en la sinceritat dels mots i de la nit.
Dues fulles en un bloc, dos clavells a l'altre... dues persones comunicant-se en la distància. Una setmana complicada, potser, senyora Carme?
ResponEliminaJa que m'ho pregunta tan directament li he de dir, que no, senyor Strike, no ha estat una setmana especialment complicada per a mi... tristeses properes a mi em donen un to melangiós més del que caldria i el que és més important és que la complicació vindria molt més de mi mateixa que no pas de la setmana. A vegades de voler esprémer tant la vida, fa que ens deixem les mans en l'espremedor.
EliminaQue no es trenqui el fil de la quotidianitat de l'amor!
ResponEliminaQue no es trenqui, Helena... que no es trenqui.
EliminaDos clavells per a l'intercanvi, l'un a l'altre, en la quotidianitat de l'amor. I la cançó, que ja hem comentat altres vegades, "Tinc un clavell per a tu". Això ja és un tresor, els somnis en són un altre, i tot plegat ens ha de donar forcesper a caminar.
ResponElimina(Demà, post per a tu, a veure si t'agrada).
Gràcies, Noves Flors... sempre ho hem de mirar tot pel bon cantó...
EliminaAixò podria ser la tapa d'un llibre que es digués, La solitud dels clavells...Però ben mirat no estan sols, es fan companyia l'un a l'altre...
ResponEliminaL'amor quotidià, estimar dia a dia, com la cosa més natural del món...fent-se companyia, com els clavells, encara que sigui en silenci.
L'amor quotidià és molt més valuós del que a vegades ens sembla...
Elimina