S'ha tornat pàl·lida la vida, que abans tenia tots els colors. I sé que només jo tinc la paleta per repintar-la. Se'm dilueixen els colors, que em semblaven potents, i al primer traç ja han perdut la força. Agafo els tubs de pintura i omplo de nou la paleta. He d'aprendre com evitar que se m'inundin d'aigua, vinguda de pluges i tempestes i se m'aigualeixin de nou.
Els colors continguts són macos, els forts també. Oscilem entre tots dos.
ResponEliminaOscil·lem sempre, Helena, sempre, encara que a temporades no ens ho sembli.
EliminaHi ha èpoques de tots els colors, m'agraden la pintures que ho reflecteixen.
ResponEliminaI moments de tots colors, fins i tot dins d'una mateix a època!
EliminaLa vida ja ho té això, de vegades, passa de brillant a una mica descolorida. Però si tenim les eines per tornar a repintar els colors, som afortunats, només cal que ens ho proposem. La nostra voluntat, evitarà el seu deteriorament...
ResponEliminales tenim, les tenim, les eines, oi?
EliminaM'he pintat de roig, per encomanar força a la pal·lidesa de les teues flors. (Als cercles de Google+)
ResponEliminaVaig als cercles, gràcies!!!
Elimina