M'adono amb claredat que un dia és idèntic a un altre i que no sembla que això hagi de canviar de manera positiva en un futur, sinó que més aviat em sembla sentir que en créixer els anys, el món se'm fa petit. En aquests moments densos, pesants i terribles, penso intensament en com fer-ho per retrobar una plàcida clarividència que m'empenyi endavant. M'adono també que mantinc amb fidelitat, aquest exercici continuat de les rutines, en el millor sentit de la paraula i de la millor manera que puc i que sé. I m'hi deixo anar, a moments, com si les rutines fossin allò més important que tinc i desenvolupo tots els rituals amb cura i en altres moments feixucs, busco aquell punt (que l'experiència d'haver-les repetit totes durant tants anys em permet) de fer-les connectant el pilot automàtic de cada ruta. Si m'aboco damunt de l'aigua, ja no veig el meu reflex, però la llum es canviant i els reflexos també.
Amb una cama aquí i l'altra allà, incòmodament, recomenço, avui, el programa d'un dia més. Per estalviar-me la bogeria, passo llista dels camins, camins infinits que costa d'emprendre. Per múltiples que siguin, encara em semblen pocs, perquè cap no m'agrada, però tinc cura que passin tots per la cruïlla d'entendre i entendre'm, pels graons de vida, per poder tocar les arestes amb els dits amb tota suavitat i que no em facin tant de mal.
Aturo el meu temps, ni que sigui breus instants, per retrobar-me i en mi retrobar les blanes sensacions de coto en pèl, sense vessar-me, sense vessar-nos dins confusos remeis ni desconcerts. Sóc jo la que em vesso, m'acoto com si volgués tocar l'aigua, però em sostinc encara.
Comentari de resposta a Cercle de condensació
He llegit el comentari que ha originat aquesta resposta i trobo que està molt bé el teu punt de vista...
ResponEliminaJo penso que cada dia té algun matís diferent, sinó seria molt avorrit.
Sovint seguim les rutines perquè ens donen seguretat, però potser ens hauriem d'arriscar i fer alguns canvis.
Si que hi ha molts camins, però algun n'hem de triar, no ens podem pas quedar quiets. Que ens equivoquem? sempre podem agafar una drecera i anar-ne a trobar un altre.
I m'agradaria saber com es fa això d'aturar el temps!!!
L'estat d'ànim condiciona molt la capacitat de veure els matisos diferents de cada dia. Cada dia és igual, (les mateixes rutines) i cada dia és diferent, al mateix temps.
EliminaAturar el temps... :) recordo que una vegada en Panikar va dir que per ell no passava el temps, perquè ell anava amb el temps. Ell era un savi que podia anar sempre amb el temps. Jo no puc anar-hi sempre, faig coses i mentre les faig el temps passa, però hi ha moments de calma o d'activitats molt tranquil·les, de relaxació, on en aquells moment vas amb el temps. No fas res "contra" el temps, res que d'hagi d'acabar a tal hora, o abans de .... el relaxes, flueixes, amb el temps. ës com aturar-lo, no compta.