dilluns, 10 de juny del 2013
Graons de groc
Encara no sé com serà, ho veig, en la intenció del projecte, com aquesta imatge de flors, com un laberint inofensiu, com un bosc en miniatura, una mica embolicat, que no saps per on passar. Un bosc delicat i tendre i al mateix temps inabastable. I tot de cop sembla senzill. Cada dia, cada hora, cada instant... fer que comencin i acabin en ells mateixos. No esperar res més que el transcórrer dels dies, sota el sol i la pluja, caminades i converses. Feines i moments tranquils, paraules i silencis. No esperar res i seguir habitant el meu lloc i la meva manera, sense desviar-me ni a dreta ni a esquerra, pensant trobar paradisos inexistents. No vull en aquest cas cap terme mig. O desaparèixer o ser-hi sempre.
Ser-hi com una resposta. Una resposta que no falla mai. Hi seré, sempre, si tu vols. I tu, i tu, i tu si vols també... Però no buscaré el camí compartit. No n'hi ha cap que pugui satisfer-nos. El camí serà només meu. I potser ens trobarem en alguna cruïlla o en algun repòs.
Tornaré als inicis i viuré la vida amb les mans i amb el cap i el cor somiaré la vida.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
No podem compartir
ResponEliminael mateix camí amb tots
però hi ha cruïlles
i petits viaranys on coincidim
davall d'alguna ombra
amb d'altres caminants
i carreguem somriures i algun somni
més al nostre bagatge
al nostre equipatge de caminants.
Vaig perdre l'equipatge
Eliminade tant compartir i carregar
els bagatges aliens.
Ningú pot fer el meu camí,
ni jo no els puc fer tots.
Coincidim en un vers
i caminem un poema
plegades sense perdre
cap somni, arreplegant
companyia i somriures.
Refaig bagatge nou.
"El camí serà només meu", és una afirmació molt valenta, jo hi estic treballant. Si et trobo en alguna cruïlla et saludaré i parlarem una estona, preciós. D'alguna manera és el fluir de la vida i de fer les coses senzilles.
ResponEliminaNo sé si és valenta, Sílvia, a vegades em sembla l'única solució. I m'agrada molt trobar persones estimades a les cruïlles. I xerrar força...
EliminaEm fa il·lusió que em diguis que és fer les coses senzilles, jo que sempre m'he cregut massa complicada... :)
Em trec el barret davant d'aquest diàleg de poetesses..."Seguir a la meva manera, no desviar-me ni a dreta ni a esquerra"...Això és trobar l'equilibri, per viure en pau amb un mateix i poder "somniar la vida amb el cor"...
ResponEliminaMoltes gràcies, M Roser! Em fa molta falta no desviar-me... sóc de les que sempre es deixa enredar... i acabo fent camins que no són meus...
Elimina