M'agradaria tocar la suavitat dels pètals, si fos possible fer-ho sense espatllar-los. M'agradaria beure l'energia i la llum del groc, si no s'hagués d'apagar mai. M'agradaria tocar la teva pell, lentament, com si no l'hagués tocada mai. M'agradaria que l'amor fluís, sense barreres ni reserves, i sentir-lo en la teva mirada i en la meva, tant com se sent en el cos.
Preciós! La delicadesa no s'hauria d'oblidar mai, és una mena d'amor, tant en les plantes com en les persones.
ResponEliminaÉs una mena d'amor... m'agrada molt aquesta idea, Sílvia!
EliminaEn la mirada i en el cos, ben trobat.
ResponEliminaEn la mirada o en la poesia, Helena...
EliminaLa Sílvia té raó la delicadesa és tan bonica, però força difícil de trobar. Si tractes les coses( o sentiments)amb suavitat , no es malmetran mai...Preciosos aquests gira.sols!
ResponEliminaM'agrada aquesta teva visió... no es malmetran mai... d'això es tracta!
EliminaGràcies, M Roser!
HI ha delicadeses com silencis en el vers. Callar per no espatllar la bellesa. La natura ho té tot comptat...
ResponEliminaMaquíssims, Carme (pensaments i gira-sols)