Analitzar, escoltar, endur-m'ho tot i pensar-ho poc a poc: serà un malva o no serà una malva... saber si aquest lloc bonic és igual per a tu i per a mi: s'hi assembla, però és diferent al mateix temps, més espectacular, més gran, més vistosa. Me l'enduc i puc comparar. Però no, un cop més no la cullo, la flor... tal com no puc collir cap dels moments viscuts.
Simplement me'ls enduc i canviaré el registre dels meus somnis. Sempre amb vocació de realitat. Amb necessitat de realitat per acomplir-se del tot. Ara aprendré que un somni pot ser només un somni. Igualment que en tornar al mateix indret, la malva reial, ja no hi és, però jo ja l'he aprés, ja la retinc amb mi, per sempre.
Entre Heràclit i Parmènides, entre el riu que no és el mateix riu i el que roman inalterable, el que retens amb tu per sempre.
ResponEliminaUn comentari de luxe, Helena, per viure'l intensament i retenir-ne la idea i la profunditat.
EliminaM'agrada el comentari d'Helena.
ResponEliminaI quina potència d'imatge, la de la flor!
:) un comentari d e luxe, com he dit, abans...
EliminaPotència? la foto? o la metàfora? :DDD
En aquest cas em referia a la foto.
EliminaM'agrada això de retenir les coses amb la càmera de la memòria...I no les cullis no, que tothom les pugui admirar. Jo sempre deia als xiquests una frase molt bonica que no sé de qui és: " no cullis les flors i elles alegraran el teu camí" i jo hi poso com afegitó, i el dels altres...
ResponEliminaÉs el que tenen els somnis, que les coses les recordes com eren.
M'ha sortit un text una mica embolicat... volia escriure en paral·lel dues coses diferents i se m'han barrejat, que també m'agradava que ho fessin, però finalment queda confós, ho sé i malgrat tot no ho vaig voler canviar.
Elimina