Perquè has vingut han florit els lilàs
i han dit llur joia
envejosa
a les roses:
Joan Salvat Papasseit
No saps pas com necessitava una bona conversa com aquesta, fresca, d'esclat de petites flors, potser repetint-la uns quants cops, no pas de continguts, sinó de formes, podria fins i tot recuperar la meva confiança de sempre (ara absolutament perduda) en les paraules i en els diàlegs. Ha estat una conversa com un brot de lilà, ple de minúscules poncelletes, que dins duien pensaments, idees, paraules, que s'anaven obrint. I anaven obrint horitzons, assenyalant múltiples possibilitats de cada acció, de cada pensament, de cada punt de vista. Quina placidesa i quina calma que transmetíem, avui, al nostre entorn! I m'agradaria explicar-te, també, que m'ha passat una cosa molt estimada per a mi, molt meva, molt arrelada en mi i que feia dies que no em passava: avui saps? he tornat a somriure sola, mentre caminava i mentre anava fent feines diverses. Somreia sola, pensant en el dia d'avui. El dia d'avui, el dia que m'ha tornat el somriure privat, sense cap objectiu exterior, només un somriure de reconeixement, un somriure de petites felicitats: íntimes constatacions de bellesa.
.gif)
Ha brotat un somriure de lilà, és un moment preciós, sobretot quan fa temps que no surt de dins i te n'adones i no saps com fer-ho perquè torni a créixer. Sort que, com les flors, sempre en néixen de nous.
ResponEliminaA vegades, Sílvia, surten sense ni adonar-te'n i a vegades no saps pas com fer-ho perquè tornin. Però sempre amb la confiança que en naixeran de nous.
EliminaTot es pot veure de més d'un costat, me n'adono. Diuen que riure sol fa boig, però el que expliqueu entre tu i la Sílvia no m'ho sembla pas, és molt líric i bell.
ResponEliminaNo és riure, és somriure. Somriure perquè el que sents a dins (encara que estiguis sol) et fa sentit bé i feliç i els llavis s'eixamplen. No sé imaginar-me la felicitat sense un somriure quasi permanent.
EliminaM'alegre molt de llegir que avui somreies (em tenies una mica preocupada) i constataves petites felicitats. Com deia Salvat-Papasseit, perquè has vingut han florit els lilàs.
ResponEliminaVaig pensar en Salvat Papasseit mentre escrivia i finalment em vaig oblidar de posar-lo de citació d'encapçalament. Ara m'ha fet molt a gràcia que finalment hagi sortit igualment. L'afegeixo. Gràcies.
EliminaÉs molt divertit somriure sol. O riure!
ResponEliminaA mi em passa de vegades. M'explico algun acudit que no sé i em faig gràcia...
Tot i que també podria ser per la vessant gamberra que tinc... Mmmmmmhhhh! No ho sabria dir.
Però si és cert que les bones converses, i no fa falta que siguin de temes profunds, poden ser sobre alguna cosa lleugera com Kieerkeegaard (mai sé quina és la vocal repetida d'aquest home!), poden donar molt de si. O de no. Que tot depèn.
Tal vegada és el moment. La situació. La humitat relativa del aire. L'ombra quan caminem.
Que res. Que està molt bé que somriguis. Que prou tonteries ens envolten perquè perdem el somriure.
O sigui que, ja ho saps.
Mínim un cada 3 hores. No té contraindicacions.
Cuida't bonica. Somriu
Una bosseta de petons dolços
:¬)**************
També es pot riure sol, si recordes una cosa que t'ha fet riure molt, a vegades rius, però això ja no em passa gaire. Somriure estant sola, a èpoques llargues em sortia molt sovint sense ni adonar-me'n que hom feia... ara fa dies que em costava, ha estat un retrobament fantàstic.
EliminaNo estic segura que Kierkegaard faci riure molt, però en fi per filosofar, el que calgui! :DDD (crec que és la a que es repeteix... ;)
Somriu tu també, Barbo, una abraçada tendra per a tu.
Una conversa molt bonica inspirada pel perfum d'aquesta flor i que s'ha anat tornant més fluïda a mesura que esclataven les petites poncelles del lilà...
ResponEliminaM'agrada aquest somriure de petites felicitats...I jo dec estar com un llum , ja que sovint somric sola, quan penso en algun sentiment amable o em passen petites coses que m'alegren el dia.
Jo sempre he somrigut sola, M Roser, com un llum o no, però de fet somriure sempre dóna llum endins i enfora...
EliminaEl meu cor somriu molt. I també plora, perquè l'estimació neix del sentiment noble que és perdonar i tornar-hi. I fins i tot escampo el somriure si la ruqueria és genial... i creu-me, de vegades ressona tan endins la rialla vinguda del somriure!
ResponEliminaUns petons dins del cor, estimada.
Aquest somriure del que parlo és ben bé això que tu dius: és un somriure del cor. No l'hauríem de deixar escapar mai, però no me'n vaig sortir. Petons de tornada, preciosa.
Elimina