He acomiadat un somni, vaig dir-te, i els somnis, vaig afegir de seguida, abans que això pogués semblar massa desesperançat, sempre deixen una estela suau. Se'n van com els globus que s'escapen, cel amunt, fugint de les mans dels infants.
Ara l'estela suau em sembla d'un blau puríssim, clar i glaçat. A penes amb capacitat d'emmirallar.
Però els somnis tenen vida pròpia, no responen a cap voluntat, ni les més fermes, per ser-hi o no ser-hi i sense ni tan sols desitjar-ho, disfressats del mateix color blau glaçat, sorgeixen del mirall petites formes que alenen vida. Sí , hi havia vida, abans que el somni perdut s'esdevingués. Ara n'hi haurà de nou, com un brancam desdibuixat dels arbres que brotaran just a tocar de la propera primavera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada