No em quedaré el teu dia insofrible, no sabria pas què fer-ne. No tinc confiança en el reciclatge dels dies que proposes. Inventaré un contenidor gris i llençaré, si no tens esma per fer-ho tu mateix, els teus dies i algun de meu també, en aquest nou color de reciclatge. Ningú no en farà res, no ens enganyem. Hi ha superàvit de dies insuportables. No hi ha cap procediment ni cap argument raonable que funcioni. No funciona res, perquè ja ens va bé que sigui així. Els volem aquests dies, els atresorem com si ens hi anés la vida. I a vegades val més així. Dir les coses pel seu nom i viure els dies tal com són. Aquell dia, el reconeixes? Aquell dia que et diuen repetidament que és bonic "Quin dia més maco que fa" I tu no li veus, el cel ben blau, el sol escalfa fins i tot a ple hivern, el bosc amb restes de nevada, encara neta. I res no és bell. Només és. És perquè ha de ser, d'iniciativa pròpia de la terra que va a la seva. Però no t'ho han demanat pas com volies el dia i de fet t'és igual com sigui, si no tens el que vols. Tan li fa la neu. La neu no arregla res. Falseja, m'emblanquina el meu gris.
Abans de marxar m'he de disculpar abastament per la gosadia, però no sabria pas estar-me'n, ni de disculpar-me ni de dir-ho. Torna-te'n, amic, al teu racó de somnis, si encara el tens. Encara que no ho vulguis veure, tu mateix, si te n'hi vas, ja t'has reciclat el dia.
Ja li ho he dit a ell, gràcies que tenim el racó dels somnis.
ResponEliminaSí sort que el tenim!
ResponEliminaM'he equivocat en programar i ha sortit aquesta torna 35 abans que la 34! :(