La perfecció existeix. Jo també l'he tastada, un cop i un altre, en la seva efímera existència. La perfecció, però, no té una existència autònoma ni independent de nosaltres. És, perquè la volem creure. És, perquè la inventem tossudament, oblidant les ribes gelades, i veient només el reflex agraït dels núvols que ens serveixen per conduir les il·lusions. És, perquè ens hem fet uns savis tant efímers com ella i sabem viure el moment sense mirar ni passats ni futurs. I desapareix en un instant, només que mirem una mica, una mica de no res... més enllà del núvol on viatgem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada