Sóc sorra. Sorra que es desfà a l'aigua dels teus dits, mentre s'enfosqueix de passió i llisca avall cap a l'indret més profund, on ja no saps com trobar-me. Sóc sorra inacabable que reneix de les teves onades i dels crepuscles compartits. Sorra fina que s'escapa d'entre els dits del món que tant bé has dibuixat, que s'escapa fins d'aquelles profunditats d'on no semblava poder fugir mai. Després sóc sorra de còdols gruixuts tot just per inventar els seus murmuris i les espurnes de sons delitosos al batec que em marquen els teus llavis. I desfeta, em faig aigua per tu, per amarar-te i fer-te també a tu sorra humida sota els meus llavis.
I ens cerco en el vent, però ni el sento.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada