i poder fer niu
a qualsevol arbre
encara que fos a
les branques més fines.
Sense caure en el mar quotidià
i hostil de les impossibilitats.
I sobrevolar-lo
fins veure enllà
com s'abracen els arbres
fins i tot dins la tempesta.
I saber d'ells
com s'apaga el batec
quan ja no vols que sigui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada