Com l'aigua, has fet ratlles fosques de la barca blanca que jeu damunt l'embarcador. No sabies ben bé com m'aproximava, poc a poc, amb els mots, malgrat la distància. Tu somreies. No sabies tampoc què em deien els teus ulls quan brillaven intensament. Tu em miraves. Et quedaves sempre al marge dels somnis, com qui no vol entrar-hi. No saps encara quin significat profund sura per damunt dels teus mots. Tu converses. Encara et duc amb mi, lluny de la realitat. M'il·luminen les espurnetes brillants dels teus ulls i aquells mots d'amor que se t'escapen. I enyoro el bes, aquell bes que explica sense paraules, tota la veritat que tu et reserves.
Torna 39 - Hi ha coses que ignores
Misteriós i atractiu. A vegades els silencis poden ser molt sorollosos.
ResponElimina