 |
També vull escriure't a tu, la més recent dels meus amics. Ens coneixem fa temps, però les nostres converses eren sempre discretes i reservades, correctes, interessants, però convencionals, fins que un bon dia, per raons diverses que totes dues coneixem, vam començar a obrir-nos els sentiments i a compartir tota mena de temes. Ara, no en defugim cap.
Hem trobat una comoditat en parlar-nos, en preguntar-nos, en explicar -nos.
Hem trobat un objectiu comú, arribar a la pròpia riquesa interior. Arribar al fons de nosaltres mateixes. Arribar a l'interior del laberint.
Compartim descobriments, experiències viscudes, avenços personals, creacions insospitades de realitats que crèiem perdudes.
Hi ha creences que ens aturen i ens bloquegen, d'altres que ens fan caminar i avançar. Les garbellem, amb el convenciment que les creences són poderoses, que els pensaments modelen la realitat i les emocions la construeixen.
El teu món és ple d'una màgia que sovint encara no acabo de compartir, però que em crida... T'escolto. Riem i somriem de les nostres històries i a cada riure aprenem un pas més.
Bruixes que fem encanteris dels mots i de les voluntats...
Una abraçada
Berta
Vius dins meu, Carme. Sembla que descriguis algunes amigues amb qui la vida és molt més passable des que són a la meva vida.
ResponEliminaGràcies per fer-me llum...
Sense les amigues, els amics i sense les complicitats, la vida seria exasperant. Em fa feliç que t'hi reconeguis, perquè aquesta llum ens és necessària a tots. Em fa feliç que la tinguis, bonica. Gràcies per compartir la teva.
EliminaBruixeria en el millor sentit de la màgia que amaga aquesta ancestral saviesa.
ResponEliminaEn el millor sentit, com tu dius, buscant la saviesa..
EliminaQue bé tenir una amiga com aquesta! Jo he passat èpoques a la vida sense cap amistat, ni jo sé per què.
ResponEliminaUna sort i un privelegi tenir bons amics. A vegades vivim èpoques complicades, per sort no duren per sempre.
Elimina