Una fotografia del Barbollaire
Em donaràs la mà, i jo canviaré, endins, aquest moment fràgil, per l'altre moment que va ser intens. Imatges que es barregen, només perquè les nostres mans s'ajunten de nou com si apropessin i fessin coincidir en tu i en mi, allò que és més profund del sentiment.
Un dia, em vas regalar un galleret, de vermell lluent, amb les gotes de pluja damunt de la seva pell, tan fina. Des d'aquell dia, tots els gallerets duen el teu nom, i quan els veig, et penso.
M'acompanyaràs avui, per passar d'una gambada, ben ràpidament aquest moment.
Dona'm la mà... i deixa'm que et senti a prop.
Quina foto tan bonica! Les roselles tenen un encant especial. Ara mateix me'n vaig a cercar què és un galleret.
ResponEliminaGall-galleret o a vegades galleret a seques és com em van ensenyar els meus pares (de Roda de Ter) a anomenar les roselles. No sé si ho has trobat o no, Noves Flors.
EliminaSí, sí, ho he trobat, no ho havia sentit mai (tenim una riquesa de varietat lingüística meravellosa).
EliminaCrec que les roselles són les flors que més noms tenen... no ho sé, de fet m'ho invento, però un dia a l'altre blog en vaig recollir un munt... del nord, del sud, de llevant i de ponent...
EliminaIdentificar algú amb una rosella és parlar molt bé d'aquesta persona. En anglès en diuen poppy, em sembla.
ResponEliminaEl meu anglès és força limitat, però em sona que sí, Helena.
Elimina