Em vaig passejar pels teus camins, pels teus indrets, pels teus mots, talment com una cuca sobre els pètals lluminosos.
Mai no he aconseguit fer-me enrere i baixar del teu món de colors.
Els teus mots, com pètals que es tanquessin damunt meu, em van deixar atrapada, sense ganes d'escapar-me'n.
Pessigollejo la teva pell amb els dits. Encara hi sóc. T'hi has acostumat tant que ja no em veus, ni em notes.
És difícil de fugir d'un color tan atractiu!
ResponEliminaSi difícil, molt difícil!
EliminaGenial! Imprimeix unes imatges vives que sembla que les tinguis davant teu, que siguin tangibles. Molt maco!
ResponEliminaPetons, des de Leviathan Ànima Literària!
Gràcies!!!
Elimina