que ja no hi ha cap espera.
Ni vull cap gest d'abastar-te.
El meu cos
és tot ell una ferida
que defuig el contacte.
No obstant
sento el fred
en el gest de trepitjar,
finalment, a terra
amb els peus despullats
i aquest fet em vivifica.
Cada passa
en el buit
em fa sentir la primavera.
Torna 57 - L'estança de les hores
Que dur i que bell alhora.
ResponElimina:) intentar treure bellesa de les coses dures, també és un repte...
Elimina