No vull res més. No vull res més que aquests peus nus i la sang que circula, el batec que se sent. No vull res més que aquesta tranquil·litat que sento. No vull res més com un mur infranquejable, com un final acceptat i volgut, com una treva vital, com un repòs. També com una petita i tendra presó.
I ho vull tot. Ho vull tot trencant cadenes i pors, obrint horitzons, repintant il·lusions, enderrocant murs que empresonen. Plàcidament, sense pors ni sense presses enrunar muralles protectores. Pedra a pedra. I sembrar de nou, cada nou o antic territori, solc a solc, llavor a llavor. Desesperança a desesperança.
TORNA 60 - És aquesta serenor
Curt però intents! Trobo molt maca la manera de contraposar que te l'escrit.
ResponEliminaPetons
Gràcies Leviathan!!!
EliminaLes imatges que inclous parlen de la profunditat del que escrius, sota la superfície del poema en prosa. No vols res, ho vols tot; ets realista, ets romàntica.
ResponEliminaUna bona i curta definició de mi: realista, romàntica. Gràcies, Helena, m'hi sento ben identificada.
Elimina