A casa, ja van creixent les nespres, encara verdes, encara a mig camí de la que haurà de ser seva mida final.
Creixen les nespres, gràcies a aquestes flors tardorenques, que fan el seu camí hivernal, lentament, perdent els pètals, com llàgrimes blanques, cap a l'acompliment de fruit.
Nosaltres som també flors tardorenques d'una fragilitat extrema en els pètals i d'una gran resistència als dins. I ens creixen, lentament, els fruits.
Quan ets a ple hivern aquestes teves paraules ajuden molt.
ResponEliminaGràcies, Helena!!! A mi m'ajuda escriure-les i també els vostres comentaris.
EliminaI quan ets una flor tardorenca, t'hi sents identificada, amb les teues paraules :):)
ResponEliminaAixí ens sentim més acompanyades... :) :)
Elimina