No calia

No ens calia posar cap distància  abismal.

Ni tampoc arrossegar-nos tristament

en  la buidor de cap renúncia.

I encara menys fer cap viatge forassenyat.

Només calia...

Que  quan hi fossis,  hi fossis  sencer.

Un petit  parèntesi ben tancat

a la resta  del món.

Els  condicionants que t’aclaparen

aparcats fora o bé oblidats

com un farcell que fa nosa, 
precisament  allà, dins del taxi que t'allunya.

I que els  mots  fossin els nostres  mots.

I el sentiment pur, sense  barreges.

I que les  mans parlessin

I les paraules  acariciessin.

I  els  besos,  besessin:

llavis  i carn  i  cor.

Torna 54 - Ofec