Tinc una flor per a tu

La felicitat, desesperadament.

Títol  d'un llibre d'André Comte-Sponville

Ha tornat,  tant lentament,  aquesta  serenitat  que necessitava.  Ara el gust  dels  dies no  és  tan amarg i  algunes  hores  tornen a ser  clares.  Per  més  temps  que passi,  però,  no sabré  com ho hem fet  per  perdre allò  que sempre  ens havia  resultat  tan fàcil de mantenir: les  paraules netes,  la  mirada  brillant,  l'entesa  fàcil,  les  complicitats. Mai no sabré com ho hem fet,  perquè  si  analitzo  i penso,   et  faria  massa retrets  que no vull fer.  No es pot tornar enrere  i la  innocència  del nostre  joc  d'infants  que  s'havia mantingut  com per  miracle  enllà  dels anys  ja està  perduda. No,  no podrem tornar  enrere  i enyoraré  per sempre  i cada  instant  tot allò que hem perdut.  Els mots que  em dius són  plàcids  i asèptics.  I  no  m'agrada pensar  que  les  convencionalitats  envairan un espai  que sempre  havia estat màgic.  Malgrat  tot, no vull  marxar  massa  lluny,  potser  encara algun dia m'atreveixi  a portar-te  una flor,  si cal,  en el silenci de la desesperança.   Per  trobar  espurnes  de felicitat,  desesperadament.