dimecres, 24 d’abril de 2013

Blauets

Salvatge  i  resistent,  em  sento.

Com les  flors  blaves  dalt  de la carena, que sembla que  hi són  inútilment  i sense  mesura. Potser ningú  no les  veu.  O les  veiem  en un instat  efímer,  a punt d'oblidar-les.

Salvatge,  fugint  dels  camins  massa  marcats.

Resistent  per  buscar-ne  d'altres  en una solitud  no  volguda,  que aclapara  els  dies  i les nits.

M'oblidaràs en un no res, només que faci  un pas enrere...  ja  no quedarà res  del que vam construir.

Salvatge  i resistent, fins  i tot  les  llàgrimes  poden marcar  el camí.

4 comentaris:

  1. Les flors salvatges persisteixen malgrat els inconvenients, amb les llàgrimes fins i tot.

    ResponElimina
  2. Sobretot les llàgrimes marquen el camí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs potser sí, que sobretot elles el marquen. :)

      Elimina