dimarts, 16 d’abril de 2013

Com una cuca

Em vaig  passejar pels  teus camins,  pels  teus  indrets,   pels  teus  mots,  talment  com una cuca  sobre  els pètals  lluminosos.

Mai no he  aconseguit  fer-me  enrere  i baixar  del teu món de colors.

Els  teus  mots,  com pètals  que es tanquessin  damunt  meu,  em van deixar  atrapada,  sense  ganes  d'escapar-me'n.

Pessigollejo  la teva  pell amb  els  dits.  Encara  hi sóc. T'hi has  acostumat  tant  que ja no em veus,  ni em notes.

4 comentaris:

  1. És difícil de fugir d'un color tan atractiu!

    ResponElimina
  2. Genial! Imprimeix unes imatges vives que sembla que les tinguis davant teu, que siguin tangibles. Molt maco!

    Petons, des de Leviathan Ànima Literària!

    ResponElimina