dijous, 11 d’abril de 2013

Comiat


No, ja  no vull  sentir-me  desvalguda  per  cap més  adéu.  Encara  que  no en sàpiga  les  raons. Seuré   plàcidament,  en el meu lloc,  en un lloc  privilegiat,  com sempre.  Un lloc segurament  immerescut,   però  que és el meu:  tranquil  i  protegit,  segur i pacient.  I des del meu lloc,  et  miraré, de lluny,   com  passes  el teu temps  a la vora  del camí.  A les  vores  dels camins,  no  hi ha fils,  i  no et  caldrà filar,  però en canvi  hi ha flors.  A  vegades  n'hi ha  tantes,  que  no donem l'abast a mirar-les  o tantes  que  ni les  veiem.  Vaig  veure  un camp  sencer de  flors  de dos  colors...   que  omple  i reposa  la mirada.   N'agafaré  un grapat i les  acostaré  als  teus  sentits,  tindràs:  el  color als  ulls  i l'olor   a les narius  i la frescor al tacte  i serà,  potser,   com si sentissis el  so  de les  meves passes.

2 comentaris:

  1. Flors reals, passes virtuals. Bona sinestèsia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Quan hi poses paraules tècniques em fas sentir important... he, he, he...

      Elimina