dimarts, 2 d’abril de 2013

No calia




No ens calia posar cap distància  abismal.
Ni tampoc arrossegar-nos tristament
en  la buidor de cap renúncia.
I encara menys fer cap viatge forassenyat.

Només calia...
Que  quan hi fossis,  hi fossis  sencer.
Un petit  parèntesi ben tancat
a la resta  del món.
Els  condicionants que t’aclaparen
aparcats fora o bé oblidats
com un farcell que fa nosa, 
precisament  allà, dins del taxi que t'allunya.
I que els  mots  fossin els nostres  mots.
I el sentiment pur, sense  barreges.
I que les  mans parlessin
I les paraules  acariciessin.
I  els  besos,  besessin:
llavis  i carn  i  cor.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada