dissabte, 20 d’abril de 2013

Pintats de vermell

Tot torna  a agafar  color,  com si el sol  hagués  envermellit   el voltant  de les  fulles.

M'envolto  dels  meus  colors,  mentre els  silencis  es  fan  lleugers  com l'aire.

Camino  pels  meus  camins. 

Els  records  dels  raconets  on vam ser sempre  seran  bells, encara  que  la tristesa  els  hagi envaït  més  d'un cop.  També  hi ha  bellesa  en la tristor o  potser  és  que  hi ha  tristesa  en  cada cosa  bella,  sense  que  la vulguem veure quan ens  hi trobem.

6 comentaris:

  1. M'encanta la foto! De fet tinc el mateix tipus de planta al meu escriptori!!

    Bon cap de setmana!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És bonica amb les seves vores vermelles dels sol!

      Elimina
  2. Després del retorn he anat fent visites, més aviat lentament, i avui he arribat ací. Primer he pensat que m'havia equivocat de blog fins que he anat a visitar-ne un altre i ho he comprés.
    He llegit totes les paraules de les teues flors, les que has anat enviant, he llegit en silenci (i admiració), en silenci profund per no trencar l'encanteri, he llegit entre línies, inevitablement. Què seríem sense flors ni paraules? De segur que arriben on han d'arribar. De segur que fan el camí més suau.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que sí, que fan i que fem el camí més suau, que podem.
      A vegades em sembla que no faig altra cosa que suavitzar camins...

      Gràcies, Noves Flors, el teu comentari també suavitza el meu camí, acompanya...

      Elimina
  3. Precios aquest paragraf.
    El misteri mai s'allunya de la vida!!

    Bones festes!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies de nou, Josep! Tot té dues cares, fins i tot la bellesa, fins i tot la tristesa...

      Bones festes, Josep.

      Elimina