divendres, 19 d’abril de 2013

Lliscar...

Veig   encara,  com si pogués  tocar-les,   les  gotes  de  mots  i  les  de  carícies.  Es  feien com pedres  precioses  i ben  tallades,  brillants damunt la pell tan  blanca.  

Els  pendents  de la vida  s'han  fet   esquerps  i   en redreçar-nos,    tot  ha  lliscat  sobre  la pell. 

Ara  no hi ha tresors,  només   un rastre  d'humitat   per  recordar-te.

2 comentaris:

  1. Molt maco i alhora molt trist. M'encanta com s'obre el relat. Per cert, m'encanta la foto!

    Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  2. Gràcies guapa!!! La foto és meva i jo sóc bastant desastre amb les fotos... o sigui que t'ho agraeixo un munt!!! :DDD

    ResponElimina