Fa pocs dies que l'he conegut, en Joel. Només té onze anys (quasi dotze, em diria ell), però m'ha ensenyat a navegar en vaixells de joguina, com el que vaig veure en un petit poblet anomenat Hiers, penjat al sostre d'una església. Potser és una promesa d'algú agraït d'haver-se salvat dels perills de la mar. El seu vaixell, ell, el té en una vitrina de casa seva i a sota hi amaga el seu quadern de bitàcola, on hi escriu les seves aventures dins del vaixell solcant els mars i coneixent terres llunyanes.
En Joel entén molt i molt bé que a vegades ens costi de somiar, als grans, perquè ell, que a casa seva fa de mare d'ell mateix i té massa responsabilitat per a la seva edat, ens confessa que quan tenia 10 anys somiava molt millor que no pas ara que en té onze, quasi dotze,. Ara, li costa una mica més.
- Joel, jo ja soc àvia d'uns vailets espavilats com tu, en tinc 67, a mi també em costa més que quan en tenia 10.
- Però, saps, àvia? Hi ha solucions per afavorir els somnis. Si tens un vaixell, encara que sigui dins d'una vitrina, podràs somiar millor que navegues que si no en tens cap.
- Serveix un vaixell que he vist penjat al sostre d'una església?
- El pots veure sovint?
- No, és massa lluny de casa...
- Àvia, hauràs que buscar-ne un que et quedi més a prop, crec que et servirà més.
- I una barqueta que tinc en un forat que hi ha a la paret de l'escala?
- No es pot anar tan lluny, amb una barqueta... tu vols anar molt lluny?
- No, Joel, no vull anar molt lluny. Amb una barqueta i potser amb un cotxe groc, ja en tinc prou.
- Aleshores, pots tenir dos quaderns d'abord. El de la barqueta... de quin color és la teva barqueta?
- Blanca i blava.
- Àvia, tindràs dos quaderns, el de la barqueta blanca i blava i el del cotxe groc. Tens un cotxe groc?
- Sí, i tant! En vaig dibuixar un fa pocs dies! Només el tinc dibuixat. Servirà?
- Sí que servirà!
- Joel em pots ensenyar a escriure aquests quaderns?
- Si llegeixes el meu, ja sabràs com ho has de fer.
- Ja l'he llegit. M'ha agradat que et fessis amic de les persones més diferents del teu poble i també que busquessis un gos que corria rere un estel.
- No l'he trobat. Crec que ja deu haver arribat a l'estel.
- Millor, doncs, si era el que ell volia.
- Àvia no et fa por defallir?
ResponElimina- Mai Joel. Amb la barqueta blanca i blava o amb el cotxe groc, cada dia seguim avançant.
Cada dia, sense defallir!
EliminaM'ha encantat l'espontaneïtat i la innocència d'aquest diàleg...Als grans, els somnis a vegades ens venen una mica costa amunt. I saps, m'agradaria veure un gos empaitant un estel!
ResponEliminaPetonets.
M'agrada molt escriure diàlegs! Aquest nen, protagonista del llibre que acabo de llegir, encara em fa companyia. Petonets, gràcies!
Elimina