divendres, 5 de juliol del 2013

Primer bocí d'una història - 2 -

La  Berta es repetia sovint, era una dona d'afectes estables, constants i intensos i no li importava gaire repetir-se. Repetir l'expressió dels sentiments, per ella, volia dir actualitzar-los. Fer-los presents. Volia dir que encara  servien. No acostumava a repetir-se  mai,  malgrat  tot,  sense que  els mots fossin plens de sentit.

Aquesta carta de Juliol  li costava, precisament, perquè trobava que ja no tenia cap sentit. Feia ja dos anys que s'havia esforçat en mantenir-la viva, en la seva més estricta coherència, per no trencar res, però, ara li semblava que  ja n'hi havia  prou.

Les cartes de Juliol, sempre havien estat especials, perquè se sortien de la norma habitual de les altres cartes de tot l'any. Durant l'any s'escrivien reflexions, filosofaven, s'explicaven   les coses que pensaven o sentien o llegien. Tenien un diàleg preciós, racional però afectuós, sincer però delicat. Les cartes de Juliol eren com cartes d'amor, d'un amor diferent i especial. D'un amor gairebé no confessat, que s'escapava per les escletxes de les seves reflexions. Al Juliol, l'amor tenia el seu nom  escrit  a cada  línia. I després tot tornava  al seu lloc. Al mateix temps, aquestes cartes, eren com una mena de conclusió de l'any. Com si fos una barra de progrés, d'aquestes  blaves que ens  regalen els ordinadors  per saber en quin punt es troben de la feina. Només que aquesta semblava  infinita i mai no s'hi podia llegir quan faltava  pel progrés complet, però en canvi, sí que deia en quin punt estaven des  del començament.

En realitat, el que va passar, és que ell va escriure una carta de Juliol, mentre la Berta dubtava i dubtava... La  seva carta no aclaria gran cosa, però això sí, confessava  la  seva dificultat en ser escrita i confessava que el seu autor es trobava en un moment confús i que li costava trobar les paraules adequades.


PD: seguint el fil que m'ha ofert en Barbollaire... si voleu podeu seguir intervenint, la història s'anirà explicant post a post pel mateix ordre dels vostres  comentaris.









4 comentaris:

  1. "Tenien un diàleg preciós, racional però afectuós, sincer però delicat", podríem escenificar-lo una mica, penso.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El diàleg serà escenificat, Helena... de fet m'agrada molt escriure diàlegs.

      Elimina
  2. Com és que ell aquesta vegada ha escrit la carta de juliol? Perquè si ella no hagués dubtat, s'haurien creuat les cartes...I pel que veig , ell també dubtava...

    ResponElimina