Somiador i silenciós... Somric sempre amb les teves paraules per breus i espaiades que siguin i puc dir que no m'han fet mai mal cap dels teus silencis.
Jo que sovint he protestat, en altres àmbits dels silencis massa llargs o poc entenedors, amb tu no m'ha passat mai, perquè sempre els he entès. La teva mirada i les teves actituds parlen per tu. Has sabut fer-te prou transparent, al menys als meus ulls perquè mai no hagués de trobar a faltar cap paraula.
Fa dies que et vull escriure, vas dir-me, ho faré de seguida que trobi un moment tranquil, vas afegir. I jo somric. Potser ho faràs, potser ho faré jo, potser trigarem encara, però sempre amb la sensació que tot està en ordre. Passin els dies que passin.
Hem sabut mantenir un lligam, de 50 anys, sense veure'ns gaire, sense parlar-nos continuament i malgrat tot, saber que l'afecte infantil que va sortir entre nosaltres, es manté sense esperar gran cosa. Només posar-nos al dia, donar-nos quatre notícies importants i demostrar-nos que aquest afecte existeix. Amb una mirada dolça, només, o bé amb la brevetat d'un parell de paraules.
No t'explicaré pas com ha anat aquest 2014 acabat. Ja en saps alguna cosa i em sembla suficient. Prefereixo inventar-me el 2015, per si del teu silenci, de les teves actituds o de la teva mirada en manllevo algun somni per volar Pleïades enllà.
Una abraçada dolça
Berta
Quin lligam de 50 anys més bell, distant i tot.
ResponEliminaCarme, m'he hagut de remuntar a Les nits màgiques de la Berta per poder-ho lligar tot bé. Unes bones i també poètiques reflexions sobre l'amor i l'amistat. A veure si aquest amic de la Novena nit llegeix el post i fa un cop de cap.
ResponElimina