dilluns, 26 de gener del 2015

Onzena nit

Estimat amic,  tu ets allò que se'n diu un vell amic, tants anys que fa que ens coneixem i parlem.

Hem tingut sort de trobar-nos i hem sabut mantenir la conversa espontània i intacta com el primer dia.

Rius, quan t'explico coses una mica especials o íntimes, d'aquelles que no es poden explicar a qualsevol. I m'agrada el teu riure, perquè es fet de complicitats i de comprensió i de "ja sé què vols dir".

Jo tinc el riure fàcil.  I et segueixo de seguida, però no m'aturo pas en en relat que t'estic explicant. Ets un xerraire i sempre acabes explicant tu més que jo, però jo aprofito bé els moments.

A vegades et costa d'expressar amb precisió i t'emboliques una mica. Et segueixo molt bé malgrat tot i sinó t'aturo i et pregunto.

Estem contents quan parlem. Estem contents quan hem acabat. Sempre ens enduem un intercanvi de recomanacions de llibres llegits, que ens acostumen a funcionar.

Gairebé sempre sóc jo que t'empaito per veure'ns. A vegades m'espero prou com perquè ho facis tu... I m'alegra quan em truques.

Ens veurem aviat... Una abraçada

Berta

2 comentaris:

  1. Diu Coelho que l'única raó de ser amb algú és que et generi alegria de viure.

    ResponElimina