Vuitena nit

Estimada,

Ser-hi, crec que et defineix molt bé, tant o potser més que a mi mateixa.

Compartim, doncs aquesta cara de l'amistat

Mantenir el contacte, donar senyals de vida, a vegades, sense proposar-te gran cosa més que un bona nit, o un com estàs? O un petò d'aquells que arriben... O una notícia important, a vegades bona, a vegades no tan bona. Ets experta en deixar tendres engrunetes de pa, o pedretes blanques que ens assenyalen un camí perquè poguem trobar-te.

I quan finalment el moment arriba,  fem unes trobades, a vegades breus, algun cop excepcionalment, més tranquil·les, on sempre es pot parlar de tot i on surten realment totes les coses importants que tenim ganes de compartir.

Hi ha una delicadesa esquisida i també una discreció i un respecte mutus que fa que ens sentim còmodes totes dues. La discreció expressament molt cuidada i molt necessària en tant que tenim amics comuns amb els quals es podrien creuar a vegades informacions o confidències que sempre és millor que arribin de primera mà si han d'arribar... I si no, milor que no arribin per enlloc. 

Crec que no hi ha cap cosa que jo no pogués confiar-te, et vaig dir un dia... I era tan cert que ho continua sent en passar els anys. Trobant aquest punt precís entre la confiança, la confidència i la discreció necessària.

Hem canviat d'àmbits, reconec que m'ha costat el canvi. Acostumada a trobar-te, sempre per uns camins de nit, il·luminats de versos i de blau, t'hi he trobat a faltar molt. Oblidant, a vegades, d'intentar altres vies de manera prou sovintejada.  

Aprofitant moments... Sincronitzant petites situacions quotidianes... Et truco des del super?