 |
| Casa Mascort |
Hi ha emocions de tantes menes i totes en algun moment o altre les hem compartit.
Les emocions de mirar la lluna. N'havíem parlat tants cops que jo et deia: Ara quan me la miro, la lluna és teva... Perquè sempre em fa pensar en tu. Però me la deixes i també és meva la seva claror. Recordo aquelles llunes plenes immenses i rodones, algun cop vermelloses que ens atrevíem a compartir de lluny.
Les emocions boniques, de mirar el mar, de viure la natura, de sentir a prop els fills... I també les tristes, els sentiments no prou encarrilats. Les llàgrimes també. Per què en una amistat només hi haurien de cabre els somriures? Si les amigues se senten prou a prop, les llàgrimes es poden compartir també. I consola compartir-les, les eixuga, les converteix en somriures còmplices, perquè fa que nosaltres ens sentim fortes de nou, sentim que juntes som capaces de vèncer-ho tot. I seguir endavant.
Tu ets com si fossis jo, em deies, quan volies explicar algn fet, fins al fons de tot, una mica més enllà del que seria habitual. I també em deies, estic com a casa, quan estem juntes. Siguem on siguem, som a casa.
Res no ha canviat, som a casa encara. Sembla que definitivament les tristeses diverses han marxat, les teves, les meves i han deixat el camí lliure a inventar-nos la vida. Juntes, de quina altra manera, si no?
Saps que t'estimo i que m'agrada poder-t’ho dir.
Berta
Que bonic poder compartir les emocions amb algú. Que t'escolti, que no et jutgi i que a més a més, et digui que t'estima i tu sentis que és veritat.
ResponElimina:)
Sí que ho és. Tant com aquella frase tan coneguda de "qui tè un amic té un tresor" és una veritat molt bonica.
EliminaQuina sort tens, Berta, de tenir una amiga com la que descrius.
ResponEliminaAfortunada Berta!!! :)
EliminaDiuen que els amics milloren amb el temps com un bon vi, jo també he experimentat la sort de tenir una amiga que m'estimo després de molts anys.
ResponEliminaI que durin, molts amys més, les amigues, Helena... I seguirsn millorant...
Elimina