Segona nit

La segona nit, la Berta va voler donar moltes voltes al voltant del cub de l'amistat, un cub estrany amb moltes cares, potser 1000 cares, per recordar, per escriure, com veia ella l'amistat a través d'ells, dels seus amics. 

Què m'ofereixen els meus amics? Què veig en ells?, què sento que em regalen, quan em regalen l'amistat?

Tinc l'amic de l'alegria i les coses petites.
Tinc l'amiga d'empènyer les idees i els projectes.
Tinc l'amic que sap escoltar com ningú.
Tinc l'amiga de compartir emocions de tota mena.
Tinc l'amic de les paraules boniques.
Tinc l'amiga de ser-hi, com jo.
Tinc l'amic callat de mirada dolça.
Tinc l'amiga de la racionalitat a tot preu.
Tinc l'amic del riure franc i el puntet de misteri
Tinc l'amiga de les converses més transcendents.
Tinc l'amic que sap fer importants les quotidianitats.
I també l'amiga de les converses diverses i variades.

I tinc tants d'amics i amigues estimats, amb qui, a causa de la distància, no ens podem veure, però que sé, sabem que ens duem al cor.

M'adono en escriure aquests escrits de nit, que tinc més amics que no pas cares té l'amistat. També m'adono que cadascú de nosaltres no ensenya una sola cara... Però curiosament sempre n'hi ha una de predominant.