Dues paraules, podien ser un poema? El t'estimo que la Berta finalment no va enviar no li semblava pas un poema, però podia intentar construir un quasi-silenci i assajava i assajava... poemes de dos mots:
Plàcid
silenci.
O també podria ser:
Esperant
tendrament.
O també:
Vençuda
impaciència.
En cap dels casos es va decidir a clicar la tecla per enviar-los.
I si els provés metafòrics?
Arena
glatint.
O l'altre que li faria de mirall:
Onada
adormida.
PD: seguint el fil de l'Helena
Si els dos mots també poden ser un pronom i un verb, què tal el missatge poètic d'aquesta combinació?: T'ENYORO.
ResponEliminaUna abraçada!
Doncs, el trobo molt bonic... i jo, Montse et contestaria "JO TAMBÉ" :)
ResponEliminaA mi també m'agrada, però si el t'estimo no li ha fet el pes...
ResponEliminaI si proba a enviar-li un haiku...
La Berta dubte,
no sap si se l'estima.
En Martí, calla.
No tan destraler com aquest, he, he...
Inquieta Berta.
EliminaEls sentiments l'espanten,
fuig en Martí
I per què no fas un poema oximoron, que tant s'hi escau?
ResponEliminaTrista
Eliminaalegria.
I al mateix temps...
Inquieta
calma.