Hi ha una vida que s'enganxa a cada escletxa dels segons, com la d'ahir. Ella va definir-me exactament com volia que fos, com calia que fos, sense marges d'error. I a vegades això em desperta un inesperat gaudi, per bé que sigui un plaer de color gris.
Avui la vida que se m'arrapa endins és una altra vida, que no acaba de marxar mai, per bé que ahir feia vacances. Aquesta vida on la pell és només una enyorança que porta escrit un gran llistat de petites pèrdues que li han canviat el seu color. I em sento jo mateixa, sento que trio cada gest i que a voltes no el trio bé. Quina vida m'acaba semblant més apegalosa? Dos corrents de vida, que m'arrosseguen sense treva, de l'un a l'altre.
No sento que el riu sigui sec, potser aquest buit, si un dia arriba, finalment serà un gran significat pendent.
Torna - 4 - Abstret
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada