Saps

Només  és  una petita  escletxa  de  llum, però  és  tot el que tenim.  Se'm  fa estrany  aquest pas. És  un moviment cert,  perquè cada múscul  de la meva cama,  s'ha bellugat.  És un pas, però,  indefinit,  no duu enlloc l'etiqueta  marcada  per  saber  si és  un pas endavant  o un pas endarrere.  O potser,    en algun cas  les  dues  coses puguin coincidir,  encara que sembli mentida.  Ens  hem alimentat  sempre  de paradoxes,  i  en l'esgotament  d'aquest  camí,  ara  entrem en el nou  àmbit de les  contradiccions  fins i tot  oxímorons.  Necessito un pas  enrere per  poder  seguir.   Saps  com és de fàcil que per a tu la meva  ànima s'obri  en canal,  però no la vull més  exposada i nua  si ha de ser  en la solitud  extrema del teu desig de límits tant  precisos.  Amortalla el desig,  si et cal, com jo  amortallo,  dies  ha,   el sentiment  sencer  que no troba  sortida.  Aquest  encís  fora  de lloc,  que no sap  quin és  el corrent  per  fluir  fins a tu.  I aleshores,  lentament,  amb un petit  grinyol,  com una  queixa,  s'eixamplarà  l'escletxa  de cel,  perquè  haurem pintat  de blau,  els  minuts de dol  i seran del mateix  color que els instants  de pau.

Torna- 15 - Por