Enduta pel corrent de mots
La responsabilitat a vegades talla les ales o bé fa que el vol sigui massa cansat. I en canvi l'atenció, com sempre hauria de ser, ha estat gratuïta com un regal mutu que no han buscat i que ha sorgit de casualitats i d'ínfimes coincidències. No existeixen contractes pels regals, ni els faria cap falta inventar-los. Ell li recorda el principi de fluïdesa, que ella a vegades té tendència a oblidar. No és pas que li sigui difícil deixar-se dur pel corrent dels dies, ni dels mots, ni dels intercanvis. No, més aviat li sembla haver-ho pres com una bona manera de viatjar la vida. I potser fins i tot sap deixar que l'aigua mulli tot el que hagi de mullar, però sovint, es troba a les mans maneres d'encarrilar i canalitzar fluïdeses, pensant, ben debades, que han de millorar alguna cosa. En el seu pensament, ella, ara, va a ritme lent i uns passos enrere de la realitat. No esperar res ha estat molt sovint la clau que ha obert més portes. I sap com fer-ho, aquest exercici s'ha fet fàcil, massa fàcil, alguns cops. No espera res més del que rep, que ja és molt, rep textos sortits d'altres mans que sap fer-se seus i els respon, com si li anés la vida. I el text, només, és un mirall on s'hi barregen les persones que han quedat enrere, amb els neguits que les sobreviuen i amb l'impuls indestructible de tocar i de deixar-se tocar. Amb la il·lusió de trobar un regal en despertar, sota el coixí. I res no es per sempre i ja saben que els regals sota el coixí un dia s'acaben. Només vol desitjar que aquest fluir se'ls acabi tan plàcidament com ha arribat. I quan llegeix que li cal seguir viva, recorda com li ha semblat morir d'una mort interior i invisible i com ha volgut renéixer un poquet cada dia, precisament buscant, de nou, perquè no sabria com fer-ho si no fos així, la manera d'endegar els seus mots.
Torna - 12 - Fluidesa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada