dijous, 23 de maig del 2013

Un ram viu


No colliré  l'amor,  ara que  me l'has  dit  amb  mots  encomanats d'emocions  i d'absències.  No colliré  l'amor,  el deixaré  ben viu,  com el ram que  he  trobat,  tendre  damunt  la  roca.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

4 comentaris:

  1. Helena Bonals23 de maig del 2013, a les 11:09

    Em recorda un haiku molt clàssic:

    Pena arrencar-la,
    també pena deixar-la,
    la violeta.

    Naojo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas23 de maig del 2013, a les 22:54

      Gràcies, Helena, m'encanta aquest haikú, perquè m'explica.

      Elimina
  2. novesflors23 de maig del 2013, a les 13:06

    Si és un lloc adequat, el ram tardarà a marcir-se, i després, sec fins i tot, encara exhalarà estima.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)