dijous, 23 de maig del 2013

Un ram viu


No colliré  l'amor,  ara que  me l'has  dit  amb  mots  encomanats d'emocions  i d'absències.  No colliré  l'amor,  el deixaré  ben viu,  com el ram que  he  trobat,  tendre  damunt  la  roca.

4 comentaris:

  1. Em recorda un haiku molt clàssic:

    Pena arrencar-la,
    també pena deixar-la,
    la violeta.

    Naojo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Helena, m'encanta aquest haikú, perquè m'explica.

      Elimina
  2. Si és un lloc adequat, el ram tardarà a marcir-se, i després, sec fins i tot, encara exhalarà estima.

    ResponElimina