Vaig trobar aquelles flors, de vermell lluent que m'omplien els ulls de foc i també de tendreses. Volia abastar-les, tot i pensant que moririen poc després. Les llàgrimes als ulls, de la bellesa. Les llàgrimes als ulls de l'amor. Les llàgrimes als ulls d'enyorances.
Omplim-nos els llavis, d'aquella llum tan clara. La claror intensa em durà el teu reflex. Potser el capvespre se'ns endurà la pluja. Potser el vermell ens guiarà el camí, potser ni cal abastar-les. Les flors lluents, simplement, com un desig, com un somni, com una promesa que no cal ni complir.
"com una promesa que no cal ni complir", que profund. Com la felicitat no pas com a meta, sinó com a camí.
ResponEliminaA vegades un desig compartit pot ser tant important i omplir-nos tant que no caldria ni acomplir-lo.
EliminaI amb el blau, el lilà s'hi admira, i es confon... Maquíssim!
ResponEliminaGràcies, cantireta, per venir fins aquí.
EliminaSegurament no cal abastar-les, com els somnis, que valen per ells mateixos, fins i tot els que no arriben a fer-se realitat.
ResponEliminaBen bé així, Noves flors.
Elimina