dimecres, 22 de maig del 2013

Petúnies vermelles



Vaig  trobar  aquelles  flors,  de  vermell  lluent  que  m'omplien els ulls  de  foc  i també  de tendreses.  Volia  abastar-les,  tot i pensant que  moririen  poc  després.  Les  llàgrimes  als  ulls, de la bellesa.  Les  llàgrimes  als  ulls  de  l'amor.  Les  llàgrimes  als  ulls  d'enyorances. 

Omplim-nos  els  llavis,  d'aquella  llum  tan clara.   La  claror  intensa em durà  el teu  reflex.   Potser  el capvespre  se'ns  endurà  la pluja.  Potser  el vermell  ens  guiarà  el camí,  potser  ni cal abastar-les.  Les  flors  lluents,  simplement,  com un desig,  com un somni,  com una  promesa que no cal ni complir.

6 comentaris:

  1. "com una promesa que no cal ni complir", que profund. Com la felicitat no pas com a meta, sinó com a camí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades un desig compartit pot ser tant important i omplir-nos tant que no caldria ni acomplir-lo.

      Elimina
  2. I amb el blau, el lilà s'hi admira, i es confon... Maquíssim!

    ResponElimina
  3. Segurament no cal abastar-les, com els somnis, que valen per ells mateixos, fins i tot els que no arriben a fer-se realitat.

    ResponElimina