Entre punxes, m'he sentit aquests dies, punxes físiques, que busquen, que marquen, que tallen, que cusen. I també hi ha les flors de les proximitats i les companyies, les tendreses properes i les paraules dolces de tots i totes que volen alleugerir i acaronar.
Un cop destapada la ferida, que m'havien promès petitona i poqueta cosa, en surt una cicatriu arrugada i mal feta. Potser les noies que van cosir-me, no havien cosit prou ninotets de drap. Potser no hi havia altra manera de fer-ho. Segur que s'aplanarà, em diuen... però encara no puc evitar de sentir-me entre punxes i flors. Em punxen els punts, m'acaronen els mots. Esperant uns resultats, que es pronostiquen bons... em sento afortunada, de poder entristir-me només per 5 puntades mal donades.
Quina imatge més bona de la vida.
ResponEliminaLa vida mateixa... Helena!
EliminaNo sé si açò s'ha de prendre de veritat o és metafòric. Espere que estigues bé.
ResponEliminaI les punxes i les flors vora mar són una imatge preciosíssima. I a la part superior, al cantó dret, la figuera de pala trau un peu a la planta del qual algú ha escrit unes inicials amb amor, en una cicatriu imborrable, perquè tot passa però el fet d'estimar roman.
En aquest cas, (i sense que serveixi de precedent, he, he, eh) l'escrit no és metafòric, però malgrat tot, estic bé. Dimarts em van operar d'un nòdul al pit. I estic recuperant-me molt bé i els pronòstics són bons.
EliminaM'he fixat, jo també, en aquestes inicials... :D "tot passa però el fet d'estimar roman" em sembla una frase molt bonica i encertada.
Molt contenta que tot haja anat bé. Et deixe un ramellet de flors silvestres al Google + (perquè et recuperes molt aviat).
EliminaGràcies, ja el vaig collir! Un d'aquest dies me l'emporto cap aquí!!!
Elimina