dissabte, 4 de maig del 2013

Entre punxes i flors



Entre  punxes, m'he sentit  aquests  dies,  punxes  físiques,  que  busquen,  que marquen,  que tallen,  que cusen.  I també  hi ha les  flors  de  les  proximitats  i les  companyies,  les tendreses properes  i  les  paraules  dolces  de  tots  i totes  que  volen alleugerir  i acaronar.

Un cop destapada la ferida,  que  m'havien promès  petitona   i poqueta  cosa,  en surt  una cicatriu  arrugada  i  mal feta.  Potser  les  noies  que  van cosir-me,  no havien cosit  prou  ninotets de drap.  Potser no hi havia  altra  manera  de fer-ho.  Segur que s'aplanarà,  em diuen...  però  encara  no puc  evitar  de sentir-me  entre  punxes  i flors. Em punxen els  punts, m'acaronen  els mots.  Esperant  uns resultats,  que  es  pronostiquen  bons...  em sento  afortunada,  de poder  entristir-me  només  per  5 puntades  mal  donades.




6 comentaris:

  1. No sé si açò s'ha de prendre de veritat o és metafòric. Espere que estigues bé.

    I les punxes i les flors vora mar són una imatge preciosíssima. I a la part superior, al cantó dret, la figuera de pala trau un peu a la planta del qual algú ha escrit unes inicials amb amor, en una cicatriu imborrable, perquè tot passa però el fet d'estimar roman.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En aquest cas, (i sense que serveixi de precedent, he, he, eh) l'escrit no és metafòric, però malgrat tot, estic bé. Dimarts em van operar d'un nòdul al pit. I estic recuperant-me molt bé i els pronòstics són bons.

      M'he fixat, jo també, en aquestes inicials... :D "tot passa però el fet d'estimar roman" em sembla una frase molt bonica i encertada.

      Elimina
    2. Molt contenta que tot haja anat bé. Et deixe un ramellet de flors silvestres al Google + (perquè et recuperes molt aviat).

      Elimina
    3. Gràcies, ja el vaig collir! Un d'aquest dies me l'emporto cap aquí!!!

      Elimina