dimecres, 29 de maig del 2013

Prímules




M'escrius  amb el teu  to habitual,  fresc,  de  colors bonics,  com si ens  acabéssim de veure  ahir  mateix  i  com si no hagués  res  pendent  entre  tu i jo.  Et llegeixo  com qui  beu aigua  d'una font  fresca  o  com si collís un ram de flors  liles  que  creixen  en  terreny  esquerp.  Et  contesto  amb la immediatesa  de la  impaciència,  seguint  el teu mateix to,  alegre  i lleuger.  Et  mimetitzo,  et  copio.  Després  em ve  la temptació  d'escriure de   nou,  la  segona  versió  de les  mateixes  coses,  amb  un to  canviat,  profund  i  ple  del sentiment  d'amor  que  se'm queda dins.  Penso  que t'agradaria, l'assaboriries,  com em deies  sovint,  abans,  però  que no em respondries.  I  me  n'estic.  Guardo aquest  amor  només  per  a mi,  sense collir-lo per a tu.  No estic  gens  segura  de si era  així  com volies  que m'adaptés  a tu.  Però  de moment  jo ho faig.  M'adapto  als  teus  silencis  i a  les  teves  poques  paraules.  Aquell  regal que no vols  encara  m'atura,  de tant  en tant,  els  meus mots. 

8 comentaris:

  1. Guardar un amor només per a tu. Fa ràbia. El guardes també per al bloc, però.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pot fer ràbia, tens raó o també pot ser una manera de preservar-lo. segons com t'ho miris...

      Elimina
  2. A mi se'm fa difícil guardar l'amor però hi ha vegades que és la millor manera de preservar-lo i deixar-lo créixer més lliure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un amor només somiat, que queda lliure de disgustos i decepcions...

      Elimina
  3. Guardar l'amor per a tu només és bonic, és un tresor gairebé particular, i hi ha amors que no poden viure d'altra manera, com les flors, unes creixen als jardins i altres arrapades a la roca. No són totes belles? Crec que sí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí totes les flors són belles, i els amors que no es poden viure d'una altra manera que interiorment, sovint també són especialment bells.

      Elimina
  4. Unes flors precioses que sembla que surten de la roca...Igual que aquests amors , que surten del cor...
    Saps que les prímules es relacionen amb la primera joventut? Això deu voler dir que aquest és un amor jove, però dels que perduren en el temps.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les prímules i la joventut, no, no ho sabia. Pot ser que sí, que sigui un amor jove, dels que perdura... :)

      Elimina