divendres, 3 de maig del 2013

Ocells del paradís

Ens  surten  els  pètals  esparsos i  esborrifats  i malgrat tot,  no  se'ns  perd  la  bellesa.

 Com ocells inquiets,  ens busquem i ens  allunyem.

 Com  les  flors  en un mateix  pitxer,  ens  sabem  a la vora.

 Difuminats  els  colors,  conserven la calidesa.  Sota les  fulles,  el teu missatge ataronjat  m'arriba.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

4 comentaris:

  1. Helena Bonals3 de maig del 2013, a les 12:51

    "Com les flors en un mateix pitxer, ens sabem a la vora", i ens sabem bells!

    ResponElimina
  2. Unknown3 de maig del 2013, a les 18:43

    M'encata la segona estrofa! És molt poètica i preciosa, em submergeix en la lectura!

    Bon cap de setmana!!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)