dissabte, 25 de maig del 2013

Sobre la roca



T'escolto les  paraules  bellament  nues, i sóc com la fràgil  flor  que  creix  damunt la roca,  aprofitant  engrunes  de terra  per viure.  Podria  viure  dels teus  mots, si no  es  perdessin  en el buit.  Voldria  viure dels  teus  mots que m'encenen el desig.  

 Si ets  massa lluny  pel  gest que  apropa,  escriu-me  el gest  sobre la  pell  dels somnis.




Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

2 comentaris:

  1. Helena Bonals25 de maig del 2013, a les 10:16

    "la pell dels somnis", bona oxymoron. Els mots de l'altra persona són sempre escassos com les engrunes de la terra en la roca. Molt bona imatge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas26 de maig del 2013, a les 20:14

      Oxímoron? ara em sorprens... clar que segur que d'això en saps molt més tu que jo. Gràcies, Helena.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)