Vaig arrelar en tu, com un gerani arrela en la terra sense pensar si és en un test o en un gerro, sense saber si podrà quedar-s'hi ni si tindrà prou espai. Vaig arrelar en tu, que eres tan a prop i que rebies amb els millors somriures les meves arrels. Vaig arrelar en tu perquè la teva terra em va semblar fèrtil i jo podria produir les millors flors.
Encara, ara, després dels anys, tinc el meu petit espai en tu i et vessaré penjolls de flors.
Les arrels perduren i fan flor en la poesia.
ResponEliminaAixí mateix...
EliminaEl gerani no és una planta arrogant, però dins la seua modèstia, o precisament per això, no mira on creix, n'hi ha prou que li oferesquen terra, és igual que siga un test, un gerro, una jardinera, sempre ho agraeix amb flors, i amb un perfum asprenc que m'encanta. Talment tu, que bé floreixes en tants jardins i cossiols, si més no en els bloguers...
ResponEliminaM'agrada la teva interpretació, Noves Flors, gràcies, guapa!
Elimina